ART CONTEMPORANI

LA PERFORMANCE  O  ART D'ACCIÓ

El término performance se ha difundido en las artes plásticas a partir de la expresión inglesa performance art con el significado de arte en vivo. Está ligado al Happening, al movimiento Fluxus, al Body art y, en general, al arte conceptual. Al principio de los años sesenta, artistas como George Maciunas, Joseph Beuys, Wolf Vostell, y Nam June Paik entre otros, empezaron a crear los primeros happenings y conciertos fluxus. El término performance comenzó a ser utilizado especialmente para definir ciertas manifestaciones artísticas a finales de los años sesenta, con artistas como Carolee Schneemann, Marina Abramovic y Gilbert & George entre otros.1
El arte de la performance es aquel en el que el trabajo lo constituyen las acciones de un individuo o un grupo, en un lugar determinado y durante un tiempo concreto. La performance o "acción artística" puede ocurrir en cualquier lugar, iniciarse en cualquier momento y puede tener cualquier duración; una "acción artística" es cualquier situación que involucre cuatro elementos básicos: tiempo, espacio, el cuerpo del artista y una relación entre éste y el público. La performance se opone a la pintura o la escultura, ya que no es el objeto sino el sujeto el elemento constitutivo de la obra artística.
La performance tiene parentescos con la acción poética, la intermedia, la poesía visual y otras expresiones del arte contemporáneo. Algunos llaman a tales expresiones (idénticas o muy similares a la performance): live art, action art, intervenciones y manoeuvres.


Una performance o acción artística es una muestra escénica, muchas veces con un importante factor de improvisación, en la que la provocación o el asombro, así como el sentido de la estética, juegan un papel principal. Tuvo su auge durante los años noventa.


Concepto

El término performance se ha difundido en las artes plásticas a partir de la expresión inglesa performance art con el significado de arte en vivo. Está ligado al Happening, al movimiento Fluxus, al Body art y, en general, al arte conceptual. Al principio de los años sesenta, artistas como George Maciunas, Joseph Beuys, Wolf Vostell, y Nam June Paik entre otros, empezaron a crear los primeros happenings y conciertos fluxus. El término performance comenzó a ser utilizado especialmente para definir ciertas manifestaciones artísticas a finales de los años sesenta, con artistas como Carolee Schneemann, Marina Abramovic y Gilbert & George entre otros.1
El arte de la performance es aquel en el que el trabajo lo constituyen las acciones de un individuo o un grupo, en un lugar determinado y durante un tiempo concreto. La performance o "acción artística" puede ocurrir en cualquier lugar, iniciarse en cualquier momento y puede tener cualquier duración; una "acción artística" es cualquier situación que involucre cuatro elementos básicos: tiempo, espacio, el cuerpo del artista y una relación entre éste y el público. La performance se opone a la pintura o la escultura, ya que no es el objeto sino el sujeto el elemento constitutivo de la obra artística.
La performance tiene parentescos con la acción poética, la intermedia, la poesía visual y otras expresiones del arte contemporáneo. Algunos llaman a tales expresiones (idénticas o muy similares a la performance): live art, action art, intervenciones y manoeuvres.
El sniggling es una forma activista y engañosa de performance art en público, que típicamente se desarrolla de modo que los espectadores no se den cuenta, inicialmente, de que se está ejecutando una performance.

Historia

La historia del "performance art" empieza a principios del siglo XX, con las acciones en vivo de artistas de movimientos vanguardistas. Creadores ligados al futurismo, al constructivismo, al dadaísmo y al surrealismo, realizaban por ejemplo las exhibiciones no convencionales en el Cabaret Voltaire. Entre estos artistas se destaca la participación de Richard Huelsenbeck y Tristan Tzara.
En el arte contemporáneo, una acción poética distingue una performance de una acción basada en el sentido poético del arte, la literatura o la cultura.
Joseph Beuys (1921-1986) fue un importante exponente del performance. En sus acciones de arte incluyó la acción, el movimiento, y personajes ajenos a la obra.

Véase también

  • Art d'acció


    Performance a la Avenida Reforma de laCiudad de México.
    Es denomina art d'acció (action art o life art) a un grup variat de tècniques o estils artístics que fan èmfasis a l'acte creador de l'artista, a l'acció. El terme va ser creat per Allan Kaprow, que va remarcar la interrelació entre l'artista i l'espectador en el moment de creació artística. També es pot destacar l'aspecte efímer de moltes d'aquestes creacions, element sovint present a la ment de l'artista durant la concepció de la seva obra. Es podria dir que l'art d'acció va néixer els anys 1920 amb el dadaisme i el surrealisme, a muntatges artístics com el collage i el assemblage; tanmateix, el moviment va assolir importància especialment des dels anys 1960, amb grups com Fluxus i Gutai. Entre les múltiples formes d'expressió de l'art d'acció figuren el happening, la performance, i la instal·lació.

    Context]

    Des dels anys 1960, els països de l'Europa occidental van entrar en una etapa de prosperitat econòmica, gràcies al seu desenvolupament industrial i tecnològic. Malgrat això, la societat occidental no va poder evitar el malestar generalitzat que gairebé sempre emergia en forma de contestació juvenil. Es va produir una protesta contra les estructures autoritàries de la societat industrial; prova d'això són el moviment hippie, les diverses formes de contracultura nord-americana i els moviments estudiantins de la vella Europa, de forma especial el Maig francès de 1968, que va confluir amb les lluites sindicals de la classe obrera.
    Així va sorgir el desig de fugir de la posició elitista de l'art i de l'artista. Conseqüentment, va començar a perdre's l'interès per les tradicionals connotacions d'estil, valor que acompanyaven l'objecte artístic. Al mateix temps, va sorgir la necessitat de ridiculitzar el sistema de mercat que els propis objectes artístics engendraven i on es movien.

    Art i acció]

    Encara que l'art d'acció pròpiament dit faci referència a un conjunt d'activitats portades a terme per determinats grups d'artistes o per algunes persones que van treballar en solitari al llarg dels anys 1950 i a la següent dècada, no deixa d'ésser cert que ja al període de les primeres avantguardes hi van haver moments en què, durant les anomenades vetlles futuristes o sessions dadaistes, es van desenvolupar accions que bé poden considerar-se com a precursores de les més recents.
    A començaments dels anys 1950, al Black Mountain College de Carolina del Nord, el músic John Cage i el coreògraf Merce Cunningham van protagonitzar algunes d'aquestes accions que, més tard, s'arribarien a considerar com autèntics happenings. Així mateix, per a alguns historiadors de l'art contemporani, l'art d'acció de Jackson Pollock també podria ser considerat com a precedent d'aquells.
    L'enorme dificultat que es presenta a l'hora de definir el que és un happening ha fet que s'hagi optat per fugir del pragmatisme que implica qualsevol definició i, tanmateix, es prefereixi al·ludir a una sèrie de característiques que, a grans trets, conflueixen en la major part d'activitats conegudes sota aquesta denominació.
    Així, en primer lloc convé rebutjar la idea que es tracta d'una representació, doncs un happening és, abans de tot, una vivència, posant-se en relleu relació existent entre l'art i la vida. Un happening no en té ni un començament, ni fi estructurats. La seva forma és oberta i fluida. Amb el happening no es persegueix res en concret i, per tant, tampoc es guanya res, llevat de la certesa que existeixen unes situacions determinades d'esdeveniments als quals s'està més atent que d'ordinari. Només es donen una vegada i després desapareixen per sempre; són la més pura expressió de l'art efímer.
Subscriure's a: Missatges (Atom)